Comments on: Quaranta.

By: Laura

Laura — Mon, 21 Dec 2009 15:51:56 +0000

Carme: Gràcies bonica! Penso que, vingui el que em vingui a la vida, el que porto fins ara és suficient per estar agraïda sempre. Ja espero amb il·lusió la història dels PI!!! Un petonàs.

By: carme

carme — Sun, 20 Dec 2009 22:10:20 +0000

No sé com és que no havia vist aquest post encara… a vegades les actualitzacions no funcionen bé…

Encara que sigui tard, Moltes felicitats! M’agrada com expliques les coses, com prioritzes els bons records, com et sents bé amb la teva vida.

Una abraçada. estàs apuntada a PI. He vingut aquí a buscar l’adreça per fer l’enllaç i he trobat un post que no havia llegit!

By: Laura

Laura — Sun, 20 Dec 2009 19:39:23 +0000

Invisible, quina il·lusió!
Qui deus ser? Escrius històries? Bé, segons aquesta pista pots ser molts dels amics blocaires! En fi, esperaré més pistes. Jo també et desitjo un Nadal ben maco i alegre. Fins aviat, i un petó ben fort!!!

By: invisible

invisible — Sun, 20 Dec 2009 18:12:14 +0000

Hola Laura,

Veig que encara no has llegit el meu comentari.
Estava rumiant quines pistes donar-te. Potser et puc dir que normalment escric històries, inventades o de vegades meves.

No sé com tindré de plena la setmana per saludar-te. En tot cas, per si de cas, et desitjo MOLT BON NADAL! Gaudeix-lo molt en companyia dels teus!

Una abraçada invisible però càlida

By: invisible

invisible — Sat, 19 Dec 2009 17:02:25 +0000

Hola Laura maca.

Suposo que va anar molt bé la celebració dels 40.

Com veus sóc l’invisible (haig de vigilar per no desvetllar el meu gènere)

Reconec que fins ara no havia llegit aquest post teu, i m’ha encantat veure tants records! 40! Són records bonics, i t’he de confessar que en comparteixo alguns, doncs sóc més o menys de la teva quinta. Un pèl més jove de res

No sé si dir-te quins records comparteixo, o anar-ho fent poc a poc per no donar-te masses pistes.

Molt bon cap de setmana!

By: Laura

Laura — Tue, 24 Nov 2009 19:49:39 +0000

Carme: Finalment, el teu comentari m’ha arribat de manera correcta. Moltes gràcies per la felicitació. Encara que no ens veiem gens sovint, sé que hi ets. AIxò sempre és una alegria. Molts petons i tot el meu afecte.

By: Carme

Carme — Mon, 23 Nov 2009 11:06:55 +0000

Laura, que sempre per mes anys que celebris ho puguis fer amb la mateixa alegria i mirant de manera tan optimista derrera.
A mi, també m’agrada fer anys (i ja saps que son mots mes que els teus)!!!, i com tu tampoc renuciaría a cap dels viscut, tot i ser alguns molt dolorosos per la perdua d’algun esser estiimat, pero aixó es la vida i podem estar contens si en la suma dels anys passat hi han mes alegries que penes.
Moltisimes Felicitats !!!!

By: Laura

Laura — Mon, 16 Nov 2009 20:12:10 +0000

Mayte: Gràcies! Ui, això del llibre són “palabras mayores”. No crec que m’hi posi mai. Com tu dius, cal massa temps -i jo afegeixo, talent- per fer-ho. Pel que fa a la cançó, la vaig descobrir de la manera més tonta i em va agradar molt des del començament, m’identifico molt amb la melodia. Algun dia trobarem un holandès que ens la traduirà exactament. Petons!

By: Mayte.

Mayte. — Sat, 14 Nov 2009 00:36:27 +0000

Per molts anys, Laura!!!
Has fet un post preciós per celebrar aquests quaranta anys.
Les persones que et coneixem hem pogut recordar moltes de les vivències que tu fas esment en el teu escrit. A mi em fa gràcia que recordis coses de quan eres tan petita. Tots plegats hem d’estar contents, de tenir tantes coses maques per recordar.
Moltes vegades he pensat que si algún dia decidissis escriure un llibre, tindries un munt de coses a dir, encara que no fossin autobiogràfiques. Ja sé que tot s’acaba amb el mateix,-Tenir temps per dedicar-lo a escriure-.Sé positivament que te’n sortiríes com a escritora i els teus seguidors no se’n perdrien ni un, dels teus llibres.
Quina llàstima no saber holandès; m’agradaria molt saber la lletra de la cançó que has posat -Laura-, és molt bonica. Cada vegada que l’escolto, ho penso. Una forta abraçada. Mayte.

By: Laura

Laura — Fri, 13 Nov 2009 10:24:33 +0000

Roser: Gràcies, la veritat és que m’han sentat força bé, per ara. Triplicar-los segur que no, però tant de bo pugui estar igual de bé molt de temps. Un petó!