Un regal d'una dona especial: la Cèlia, del blog "Transparència", en un dia especial: la Diada de Catalunya del 2008.
Meravelloses imatge i paraules de la Carme Rosanas, del blog "Col·lecció de moments".
Un regal màgic de la Cèlia, del blog "Transparència".
Venc un somni. Té puntes perfumades
i l’aire de les coses impossibles.
És lleuger i trencadís perquè l’enyorin
i deixa pols d’estel a les parpelles.
Quant en vull? Un sospir, una paraula,
un batec de debò que em faci caure
retalls d’eternitat a dins dels braços.
Vull que sigui de l’ànima més dolça.
Però no pot ser teu, i l’has fet viure.
Oferir-te aquest fruit del teu viatge
fóra tornar la flaire a les violes,
tot l’or a un bosc de tarda de novembre
i al meu adéu les llàgrimes que vesso.
Han estat l’únic preu, i ara són teves.
Avui respiro encara amb un somriure,
hoste d’aquell record. Saps una cosa?
Mai no m’has vist els ulls tan plens d’estrelles.
i l’aire de les coses impossibles.
És lleuger i trencadís perquè l’enyorin
i deixa pols d’estel a les parpelles.
Quant en vull? Un sospir, una paraula,
un batec de debò que em faci caure
retalls d’eternitat a dins dels braços.
Vull que sigui de l’ànima més dolça.
Però no pot ser teu, i l’has fet viure.
Oferir-te aquest fruit del teu viatge
fóra tornar la flaire a les violes,
tot l’or a un bosc de tarda de novembre
i al meu adéu les llàgrimes que vesso.
Han estat l’únic preu, i ara són teves.
Avui respiro encara amb un somriure,
hoste d’aquell record. Saps una cosa?
Mai no m’has vist els ulls tan plens d’estrelles.
≡ Categoria: Sento i escric | ≅ 13 Comentaris
Vols que t'avisem quan es publiqui un post nou?
Vols estar en contacte a través d'un lector d'RSS?
RSS dels posts | RSS dels comentaris
Vols consultar alguna cosa? Fes la recerca des d'aquí mateix:
