La reina dels dofins.

Vam poder tornar abans que tu marxessis, per no ens esperaves a nosaltres.

La teva filla havia de fer 10 anys i tu volies ser-hi.

Després, vas pensar que ja havies patit prou. Et mereixies el teu cel particular i ni en l’últim moment et va ser fàcil guanyar-lo. Em venen al cap molts pensaments sobre la injustícia -ja saps que és una de les coses que més detesto, juntament amb la mala fe- però no treuen cap a res. Curiosament, quan penso en tu no se’m presenten les imatges més tristes i dures. Et veig esplèndida i lluint salut, com la persona creativa i plena d’inquietuds que mai no vas deixar de ser. Després d’un temps sense escriure, torno perquè vull que qui em llegeixi sàpiga que existies. Que feies uns collarets preciosos, que estudiaves incansablement pel simple plaer de fer-ho, que eres una enamorada dels dofins, de la resta d’animals i dels peluixos, i que sabies educar la teva filla en la cultura i la maduresa.

Ara mateix, mesurar la nostra amistat per la durada em fa massa mal. En canvi, mesurar-la per la intensitat em permet estar orgullosa de cada moment que hem compartit.

Et confesso que vaig deixar a mitges el retrat de la teva filla quan vaig estar segura que tu ja no el veuries, i al mateix temps et prometo que l’acabaré quan em senti capaç de fer-ho serenament.

Sé que pensaré en tu moltes vegades. Quan passegi per un mercat del carrer, quan vegi un documental sobre història o pintura, quan em faci l’efecte que els ninos em miren interrogants, preguntant per tu.

Algun dia el record serà més dolç i menys dolorós. Fins aleshores, quan penso en les voltes que van fer els nostres camins fins a creuar-se, em sento plena d’agraiment. Bonica, el meu home i jo sabem que des d’allà on ets, finalment en pau, podràs veure créixer aquesta nena que, com ella mateixa va tenir cor de llegir en un moment dificilíssim, tu has convertit en una noia forta i plena de valors.

Trobarà a faltar les teves abraçades, però el que li has donat viurà amb ella -i amb nosaltres- sempre.

 

≡ Categoria: Lifetime | ≅ 8 Comentaris