Un regal d'una dona especial: la Cèlia, del blog "Transparència", en un dia especial: la Diada de Catalunya del 2008.
Meravelloses imatge i paraules de la Carme Rosanas, del blog "Col·lecció de moments".
Un regal màgic de la Cèlia, del blog "Transparència".
Suposo que la millor manera d’introduir-vos és ensenyar-vos una foto del més conegut:
Aquest xicot tan ben plantat, per als qui encara no ho tinguin clar, és el Carles Torregrosa, un músic i cantant de primera. Alguns de vosaltres l’haureu vist en programes de TV3, com Cent anys de cançons (1999), i Les teves cançons (2000), de TVE com Mira quién baila (2005 i 2006) o d’Antena3, com Al pie de la letra (2007). També ha cantat en musicals de Barcelona com Notre-Dame de París, Gaudí, Aladdin i Bagdad Café.
Fins aquí semblaria que ell és el protagonista del post, oi? Doncs no. Bé… no del tot.
Vaig tenir el plaer de treballar uns anys amb l’oncle de la criatura, el meu bon amic Josep Maria, amb qui vam compartir moments molt bons, i a qui m’assemblo en la sensibilitat i el perfeccionisme. El Josep Maria em va trucar ahir des d’una merescuda jubilació i em va donar permís per compartir amb vosaltres especialment des d’aquí la culminació de la seva il·lusió de molts anys.
Els tres fills del Josep Maria, el propi Carles i altres cosins (són set en total, de diverses generacions) comparteixen l’amor per la música. El Josep Maria, lletrista prolífic, li donava voltes feia temps a escriure una cançó que pugués ser interpretada per tots.
Sí senyor, la tossuderia ben entesa té el seu premi. Us convido a veure el resultat. Amb l’afany de viure un món més amable, el Josep Maria va escriure una lletra; un dels seus fills (el Xavier) li va posar música, la veu la van posar tots, i el Carles, a més -que per alguna cosa és el “master”- va posar l’estudi de gravació. Una fan del Carles molt salada i traçuda va fer el muntatge de video que dóna cos a la història.
ARA, PAREU LA MÚSICA DEL REPRODUCTOR, PREMEU EL “PLAY” I A ESCOLTAR ELS CAO. Jo no me’l miro com un video musical més, i us aconsello que feu el mateix. És el fruit d’una unió, il·lusió i afició familiars dignes d’admirar. Saber que hi ha persones així de maques, com diu la Mafalda, “le reconcilian a uno con la vida”. I jo em sento afortunada de poder dir que el Josep Maria és amic meu.
≡ Categoria: Lifetime | ≅ 5 Comentaris
Vols que t'avisem quan es publiqui un post nou?
Vols estar en contacte a través d'un lector d'RSS?
RSS dels posts | RSS dels comentaris
Vols consultar alguna cosa? Fes la recerca des d'aquí mateix:
« Acròstics: Octubre. | Inici | Quaranta. »
COMENTARIS:
Entrada escrita el Wednesday, November 4th, 2009 a les 1:34 am i arxivada a Lifetime. Pots llegir els comentaris associats a RSS 2.0 feed. Pots respondre, o accedir-hi des del teu propi lloc web.5 Comentaris escrits fins ara
He escoltat i he vist aquest video fet per la familia Cao i crec que es una sort tenir una familia tant numerosa i tant benavinguda,que puguin fer junts una cançò que te molta gracia,molt contingut,i una mùsica bona.
Enhorabona per tots ells.
Petons Laura.
Roser: He, he, ja tens raó, ja! Poden estar-ne ben satisfets. Un altre petó molt gran per a tu.
Una lletra necessària en moments com els que estem vivint, els desitjo molts èxits i, després de llegir la teva història, encara molt més. És molt bonic quan els amics aconsegueixen alguns somnis, oi? preciosa cançó, de veritat!
Ja tinc el video guardat.
Felicito cordialment a la família Cao, per la bona idea que han tingut de fer aquest video. Els hi ha quedat molt bé. Son una família de bons artistes i a més a més ben-avinguts.
Mayte: I tant, amb gent així dóna gust!