
Venc un somni. Té puntes perfumades
i l’aire de les coses impossibles.
És lleuger i trencadís perquè l’enyorin
i deixa pols d’estel a les parpelles.
Quant en vull? Un sospir, una paraula,
un batec de debò que em faci caure
retalls d’eternitat a dins dels braços.
Vull que sigui de l’ànima més dolça.
Però no pot ser teu, i l’has fet viure.
Oferir-te aquest fruit del teu viatge
fóra tornar la flaire a les violes,
tot l’or a un bosc de tarda de novembre
i al meu adéu les llàgrimes que vesso.
Han estat l’únic preu, i ara són teves.
Avui respiro encara amb un somriure,
hoste d’aquell record. Saps una cosa?
Mai no m’has vist els ulls tan plens d’estrelles.
i l’aire de les coses impossibles.
És lleuger i trencadís perquè l’enyorin
i deixa pols d’estel a les parpelles.
Quant en vull? Un sospir, una paraula,
un batec de debò que em faci caure
retalls d’eternitat a dins dels braços.
Vull que sigui de l’ànima més dolça.
Però no pot ser teu, i l’has fet viure.
Oferir-te aquest fruit del teu viatge
fóra tornar la flaire a les violes,
tot l’or a un bosc de tarda de novembre
i al meu adéu les llàgrimes que vesso.
Han estat l’únic preu, i ara són teves.
Avui respiro encara amb un somriure,
hoste d’aquell record. Saps una cosa?
Mai no m’has vist els ulls tan plens d’estrelles.

≡ Category: I feel and I write | ≅ Leave a comment
Want to be informed every time a new post is published?
Want to keep in touch through an RSS reader?
Posts RSS |
Comments RSS
Want to look for something? Do it from this site:
Sep
26
' '

Tinc horitzons de noves matinades
perquè m’he imaginat que el temps t’acosta.
Llegir el llibre que escrius sense saber-ho
és l’únic despertar que necessito.
Si cal, amb el gest tendre que t’amago
tombaré el darrer full mentre t’allunyes.
perquè m’he imaginat que el temps t’acosta.
Llegir el llibre que escrius sense saber-ho
és l’únic despertar que necessito.
Si cal, amb el gest tendre que t’amago
tombaré el darrer full mentre t’allunyes.

≡ Category: I feel and I write | ≅ Leave a comment
Want to be informed every time a new post is published?
Want to keep in touch through an RSS reader?
Posts RSS |
Comments RSS
Want to look for something? Do it from this site:
Sep
23
' '

Que un món sencer de sensació infinita
pugui cabre en el frec d’una mà fràgil…!
Quin món de plenitud inexplicable
en un segon de càlida presència,
i quin pou de “per quès” sense resposta
en un esguard ple de colors que llisquen!
Tindria el gran secret i el canviaria
pel desig que sovint tant et pressento.
Voltada pel capvespre del misteri
nego els sentits als fets que van i vénen
gronxant-me en els sospirs que compartíem,
ales que em vas fer néixer a la cintura.
pugui cabre en el frec d’una mà fràgil…!
Quin món de plenitud inexplicable
en un segon de càlida presència,
i quin pou de “per quès” sense resposta
en un esguard ple de colors que llisquen!
Tindria el gran secret i el canviaria
pel desig que sovint tant et pressento.
Voltada pel capvespre del misteri
nego els sentits als fets que van i vénen
gronxant-me en els sospirs que compartíem,
ales que em vas fer néixer a la cintura.

≡ Category: I feel and I write | ≅ Leave a comment
Want to be informed every time a new post is published?
Want to keep in touch through an RSS reader?
Posts RSS |
Comments RSS
Want to look for something? Do it from this site:
Sep
16
' '

Potser mai no sabràs que trenco albades
i em fa falta tot l’aire que respiro
perquè m’estreny el cor un fresc deliri.
No sé què m’ha passat ni jo mateixa.
Només sé que fa un temps tot t’esvaïa
i de sobte sóc sorra si no em parles.
Rebia el sol amb set de terra erma,
i ara tinc fred si no sento que em mires.
Mes, per damunt de tot, potser el que temo
és que la teva veu d’argent s’adormi
de tremolar dient-me mil delícies.
I el que m’atura el pols amb tanta força
és la por que després del dolç ensomni
senti un batec de vent damunt dels llavis.
i em fa falta tot l’aire que respiro
perquè m’estreny el cor un fresc deliri.
No sé què m’ha passat ni jo mateixa.
Només sé que fa un temps tot t’esvaïa
i de sobte sóc sorra si no em parles.
Rebia el sol amb set de terra erma,
i ara tinc fred si no sento que em mires.
Mes, per damunt de tot, potser el que temo
és que la teva veu d’argent s’adormi
de tremolar dient-me mil delícies.
I el que m’atura el pols amb tanta força
és la por que després del dolç ensomni
senti un batec de vent damunt dels llavis.
Avui no hi ets, no em tens ni m’acarones,
no em mesures el cos foll de tendresa.
Quin cec malson t’ofega el tímid rostre?
La brevetat del goig se’m fa més negre
quan penso que la nit s’asseu al marge
per enfosquir-me els ulls quan te’ls adreci.
Prop del no-res faré un bressol al dubte,
i vetllaré el silenci de les hores,
el si glaçat del pit fet una flama,
fins al segon que dins del teu miratge
pugui saber si vius amb carn d’espera.
no em mesures el cos foll de tendresa.
Quin cec malson t’ofega el tímid rostre?
La brevetat del goig se’m fa més negre
quan penso que la nit s’asseu al marge
per enfosquir-me els ulls quan te’ls adreci.
Prop del no-res faré un bressol al dubte,
i vetllaré el silenci de les hores,
el si glaçat del pit fet una flama,
fins al segon que dins del teu miratge
pugui saber si vius amb carn d’espera.

≡ Category: I feel and I write | ≅ Leave a comment
Want to be informed every time a new post is published?
Want to keep in touch through an RSS reader?
Posts RSS |
Comments RSS
Want to look for something? Do it from this site:
Sep
8
' '

≡ Category: I feel and I write | ≅ Leave a comment
Want to be informed every time a new post is published?
Want to keep in touch through an RSS reader?
Posts RSS |
Comments RSS
Want to look for something? Do it from this site:



A gift from a special woman: Cèlia, author of the blog "Transparència", in a special date: 2008's Catalonia day.
Xmas 2008 present:
Amazing image and words from Carme Rosanas, author of the blog "Col·lecció de moments".
Symbelmine award:
A magic present from Cèlia, author of the blog "Transparència".


