Ara la Cèlia -a qui he manllevat el Sol i la Lluna tan bonics que llueixen aquí al costat- està dedicant una gran part del seu temps a un projecte personal que espero que sigui un èxit. Una mica com jo, que temporalment tinc el cap i el cos en altres coses. Els nostres blogs respectius esperen pacientment que ens hi poguem tornar a posar amb més temps. Abans, però, la Cèlia va tenir un moment per regalar-me un premi que va caure del cel de la seva Transparència i el seu do de l’oportunitat, perquè en moments d’atabalament una cosa així em va fer, si és possible, una il·lusió encara més gran. És el premi Symbelmine que, segons Tolkien, són les flors que creixen damunt les tombes dels Reis Rohirrin. Flors també conegudes com a no m’oblidis. Em va dedicar aquestes paraules tan boniques:

La Laura (Lady Griselda) de Prosopopeia, amb un bloc que em va encantar des del primer moment que m’hi vaig passejar i em vaig fascinar per la seva manera d’explicar les coses, per més quotidianes que siguin, per la seva tendresa i passió i pel seu sentit comú que a mi em sembla que li dona la seva natural intel·ligència. També es mereix un Tolkien! Gràcies Laura!

En fi, que d’una manera o d’una altra, la Cèlia sap com fer-s’ho per emocionar-me.

Les normes d’aquest premi són:

1) Escollir 7 blogs que per la seva qualitat, afinitat o altre raó, hagin aconseguit establir un vincle que desitges reforçar i premiar-los amb un premi i enllaçar-los.

7 blogs? Mare meva! Si la majoria dels blogs que visito habitualment ja deuen tenir el premi! Què faig? Hauré d’anar-los mirant un per un a veure si tinc sort i encara no els han “Symbelminat”…

Un el tinc molt clar, és per a la Tirai, de Suc de llimona 3.0, la meva amiga invisible d’aquest any. Una noia molt ferma i sensible amb il·lusió per ser feliç. Gràcies, Tirai!

Un altre sens dubte per a la Merike, amb el seu Finès entre tots i totes, que ens porta caliu i tendresa en català des de terres fredes. Li dec un regal que no queda pagat amb aquest Symbelmine, ho tinc ben present. Gràcies, Merike!

I un per a la Joana, de Llum de dona, perquè m’agrada com escriu i és un exemplar ídem del sexe femení. Gràcies, Joana!

Un per a l’Anna, de Coses i altres coses. Pel seu tarannà afectuós, perquè és una dona valenta que encara treu alegria del barret de la vida d’on li han sortit moltes tristors i la comparteix amb nosaltres. Gràcies, Anna!

Sens dubte, un altre per a l’Striper, d’Striptease d’històries. Perquè el llegeixo i mai no li he fet cap comentari -perdona, Striper!-, i l’admiro per la seva constància en postejar i com cuida la presentació de cada escrit i cada pensament. Els premis li surten per les orelles, però un més tampoc no fa mal, oi? Gràcies, Striper!

Ostres, pensant en blogs en català m’oblidava d’un. Un altre Symbelmine per al Palimp, de Cuchitril literario. Perquè ell va ser el “culpable” que jo acabés tenint un blog i perquè, casualment, el meu blog va veure la llum el mateix dia que la seva princeseta. Per tants anys d’amistat real i virtual, gràcies, Palimp!

Molts d’altres se’l mereixen, però com que riure també està bé, l’últim el dedico als amics de Fortografies, que retraten la realitat retolaire més pallassa i lesiva per a l’ortografia catalana. Algun dels seus testimonis gràfics m’han fet riure de debò, i en tinc algun per enviar-los. Gràcies, Fortografies!

Genial! M’han sortit tots set sense problemes!

2) Escriure un post, mostrant el premi, citar el nom del blog que l’ha concedit i notificar-ho amb un comentari als escollits.
Això està fet!

3) Opcional: Exhibir el premi al blog.
D’opcional, res! Això és el que fa més il·lusió!! Aquí es queda el Symbelmine, a la columna de l’esquerra, preciós.

Poder escriure un post amb regust d’amistat i d’agraiment sempre ajuda a viure. Gràcies a tu sempre, Cèlia!

≡ Category: Lifetime | ≅ Leave a comment

Jorge Manrique wrote about it:

(…)

…”Allí los ríos caudales,
allí los otros medianos
y más chicos.
Allegados, son iguales
los que viven por sus manos
y los ricos…“

(…)

Many others have picked this subject. Death is certainly the roughest leveling factor and also the most successful (100% of targets achieved in all previously living beings) but it’s far from being the only one.

Apart from the advantages money can give you when it comes to face difficulties, disease itself is an obvious equalizer. And so is pain. And dependence on those who fasten and unfasten our lives with surgical clamps. And the couch.

Indeed. This huge wheeled meat tray puts all of us at the same level without even blushing. If we are lucky enough to leave the operating room being able to outwit Funespaña for the moment -just for the moment- only those who love us will be able to recognize us. We keep a kind of standard container dignity until our personality, drive, sense of humor and/or foul temper come gradually to us again, through sinister little transparent plastic bags.

My conscience and I get on really well: I don’t provoke it and therefore I’m able to have a peaceful sleep every night. Moreover, my relative happiness indicators -I think complete happiness doesn’t exist- are really few and have a quite high level. However, it’s always useful to have moments in which life pulls our ear and reminds us -whether we are suffering ourselves or just watching someone suffer- that the last thing you can do is look down on everything and everyone around.

No matter how far the other side is, the road to a partial crash is always much shorter, and we won’t walk it following a plan nor for the fun of it. There’s no need to get obsessed, but having it in mind, without any extra effort, we would probably use a new set of values, argue less, and have higher relative happiness levels. To waste a single second hating is to hate ourselves, and the trip is so short that it’s no worth. In the end, as Carl Sagan said with similar words, we are just self-conscious stardust. But it’s wonderful to be so!

≡ Category: Lifetime | ≅ Leave a comment

• Want to be informed every time a new post is published?

  Your email:  
  Subscribe Unsubscribe  

  • Want to keep in touch through an RSS reader?

    
    Posts RSS | Comments RSS
    
    

  • Want to look for something? Do it from this site:

    	Enter the search terms. Send the search form
    	Web Wikipedia